La nit del divendres 28 de febrer de 2004, a la Isabel li va canviar completament la vida. Tan sols tenia vint-i-quatre anys i, com molts altres joves, estava sopant amb uns amics. De sobte, els músculs se li van destensar, va intentar cridar i... ja no recorda res més. Va patir un ictus, un accident cerebral. Sis anys després, gràcies al seu esperit inconformista i lluitador i el seu afany per superar els contratemps i ser feliç, ha aconseguit tornar a portar el timó de la seva vida.
A Alta sensibilitat, Isabel Palomeque ha decidit compartir les seves vivències i explicar tot el que ha après en aquest camí. Un relat corprenedor, sensible i directe, ple de tenacitat, vitalitat i optimisme que conté la saviesa de qui sap per pròpia experiència que en qualsevol moment es pot perdre tot.
«No és just patir un ictus en plena joventut. I aquesta injustícia no pot ser acceptada sense covar un profund sentiment de rebel•lió. Ho sé perfectament. Ara tinc un nou camí en què també he sabut descobrir la felicitat, un nou lloc ple d’il·lusions, emocions, amors i somnis. Aquesta tossuda rebel·lió és la que em va donar forces. No em vull negar l’oportunitat de ser feliç.>>
«No és just patir un ictus en plena joventut. I aquesta injustícia no pot ser acceptada sense covar un profund sentiment de rebel•lió. Ho sé perfectament. Ara tinc un nou camí en què també he sabut descobrir la felicitat, un nou lloc ple d’il·lusions, emocions, amors i somnis. Aquesta tossuda rebel·lió és la que em va donar forces. No em vull negar l’oportunitat de ser feliç.>>
Isabel Palomeque
Nascuda a Barcelona el 1979, Isabel Palomeque va tenir una infantesa i una adolescència com la de qualsevol jove. Aficionada a la música i als esports, va col•laborar com a socorrista amb la Creu Roja, es va graduar com a infermera a l’Escola d’Infermeria Santa Madrona, va cursar un postgrau en electrocardiografia i es va especialitzar en cures intensives. Amb tot l’entusiasme va iniciar la seva carrera professional al Centre Cardiovascular Sant Jordi de Barcelona. El 28 de febrer de 2004, però, amb tan sols vint-i-quatre anys va patir un ictus molt greu, un vessament cerebral, que la va obligar a canviar radicalment de vida. Actualment, després d’un llarg procés hospitalari i de rehabilitació, tot i que arrossega algunes seqüeles, viu sola i aprofita totes les iniciatives que li ofereix la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada