LES LLAVORS DEL SILENCI

¡COMENTA AQUEST LLIBRE!

A partir de dues històries que transcorren entre els anys anteriors a l’esclat de la Guerra Civil i l’hivern del 2002,Les llavors del silenci es desplaça en un recorregut gairebé detectivesc pel passat i el present de dues famílies marcades per la guerra i reflexiona sobre la identitat, la culpa i el sentit íntim de tot allò que anem deixant enrere

En un petit poble del sud d'Anglaterra, la senyora Tavistock evoca amb nostàlgia un episodi tràgic del passat. Llegeix les cartes del promès de la seva tia Madeleine, en Frank, un jove estudiant de medicina, membre de les Brigades Internacionals, desaparegut al front d'Aragó la primavera del 1938.

Al mateix temps, a Barcelona, l’Alfred veu alterada la seva vida raonablement feliç a causa del suïcidi del pare, un vell amargat i solitari amb qui no es parlava des de feia anys. La troballa d’uns papers amagats a la casa familiar i un seguit de fenòmens insòlits l’impulsen a investigar les obscures llavors del silenci que durant anys ha ofegat el dia a dia de la seva família.

L'historiador i arqueòleg Àlvar Caixal Mata (Barcelona, 1960) és el guanyador del 33è Premi Sant Joan de novel·la. L'obra, que és el seu debut novel·lístic, es titula 'Les llavors del silenci' i entrellaça dues històries, la que explica una dona anglesa sobre un seu oncle –en Frank, un metge de les Brigades Internacionals i desaparegut la primavera del 1938 en la retirada de l'exèrcit republicà al front d'Aragó– i la de l'Alfred, un jubilat de Barcelona el pare del qual –franquista convençut– s'acaba de suïcidar. La novel·la es mou paral·lelament entre la Gran Bretanya i Catalunya, entre els anys anteriors a l'esclat de la Guerra Civil Espanyola i l'hivern del 2002, entre el passat i el present dels protagonistes.

Àlvar Caixa és arqueòleg de la Diputació de Barcelona. Ha dirigit nombroses excavacions arqueològiques en poblats ibèrics, vil·les romanes i edificis civils, militars i religiosos de diferents èpoques. Ha publicat articles i estudis monogràfics relacionats amb el patrimoni arquitectònic, l'arqueologia i la restauració monumental. Com a escriptor, ha participat en obres col·lectives vinculades a la comarca del Matarranya i la Franja de Ponent, com el recull de relats 'L'arbreda ebrenca' (2010), del llibre de narracions 'El tren de la Val de Zafán' (2011) i de l'antologia poètica 'Poesia de frontera' (2011).