Les primeres cites van deixar pas a un ritual d’amor. Sempre era el mateix: després de fer-se la promesa que el seu amor seria etern, llançaven una rosa vermella a l’estany. Una flor de colors vius i fragància encisadora surant per aquelles aigües tèrboles com si fos un petit vaixell carregat de paraules d’amor que navegava cap a un destí incert.
Enmig d’una ciutat que batega al ritme trepidant de les il·lusions i els somnis compartits d’un bon grapat de personatges carismàtics, aquesta jove parella viurà el desencís i la por, els dubtes i la foscor de les acaballes del franquisme. Al llarg dels anys, però, l’escalf del record del seu amor innocent perviurà.
Una cançó, un amor, una ciutat, una història magnífica que apel•la a la força dels sentiments més sincers i evoca amb nostàlgia agredolça la fragilitat i la tendresa del primer amor.
Al so dels acords de la guitarra de Joan Manel Serrat i sota els influxos d’una lletra tan dolça que no deixa ningú indiferent, aquesta novel·la, titulada precisament Paraules d’amor, recrea la història d’una jove parella d’enamorats que fan de la cançó de Serrat la banda sonora de la seva pròpia vida.
ResponElimina